Són interrogatives exclusives aquelles que es poden respondre amb un sí o un no. La forma més corrent de formular-les consisteix a afegir la partícula ma al final de l'oració. L'ordre dels altres elements no canvia:
| zhèiběn shū hǎo ma | Aquest llibre és bo? |
| nǐ lái ma | Que véns? |
| nǐ yǒu shū ma | Tens el llibre? |
La resposta a una pregunta formulada així sovint es fa repetint el verb en forma afirmativa o negativa, segons calgui:
| nǐ máng ma bù máng |
Estàs enfeinat? No. |
Però també es pot respondre afirmativament amb shì, shì de o duì (= correcte), i negativament amb bù o bù shì.
Alleton 1979, 31-34
Bourgeois 1976, 2.3.a
Yip 1998, 18.A
La formulació afirmativa - negativa consisteix a repetir el verb o l'adjectiu precedit de bù (o de méi, segons que hi correspongui):
| zhèiběn shū hǎo bù hǎo | Aquest llibre és bo o no? |
| zuótiān lěng bù lěng | Ahir va fer fred o no? |
| nǐ yǒu méi yǒu shū | Tens el llibre o no? |
| tā lái le méi yǒu lái | Ha vingut o no? |
En la negació amb méi yǒu,
| tā lái le méi lái | Ha vingut o no? |
| tā lái le méi yǒu | id. |
| tā yǒu méi yǒu lái | id. |
En aquestes interrogatives no es pot fer servir ma.
Alleton 1979, 31-34
Bourgeois 1976, 5.1
Yip 1998, 18.B-C
Una interrogació disjuntiva és aquella en què el parlant presenta dues o més possibilitats alternatives. Es formula amb el terme háishi entre les dues possibilitats:
| nǐ shì zhōngguó rén háishi rìběn rén | Ets xinès o japonès? |
Yip 1998, 19.C
Un enunciat afirmatiu o negatiu pot incloure al final una expressió interrogativa de conformitat. S'hi fan servir expressions com hǎo ma | hǎo bù hǎo (= d'acord?), xíng ma | xíng bù xíng (= d'acord?), ba (= oi?)...
| zánmen qù sànbù hǎo ma | Anirem a fer un passeig, d'acord? |
| zhèi gè hànzì bù duì ba | Aquest caràcter xinès no és correcte, oi? |
Yip 1998, 19.A-B
Aquestes interrogatives es poden construir amb ma final o amb la interrogació afirmativa-negativa:
| kèren shì zuótiān dào de ma | Fou ahir que van arribar els hostes? |
| kèren shì bù shì zuótiān dào de | id. |
Yip 1998, 19.D
La partícula final ne, que ja hem vist com exclamativa, presenta tres usos especials en oracions interrogatives:
| yàoshi ne | I les claus? (qui les té, on són, etc.) |
| nǐ hǎo ma. wǒ hěn hǎo nǐ ne | Com estàs? Bé, i tu? |
| tā lái bù lái ne | Ve o no? |
Bourgeois 1976, 6.8, 15.4
Yip 1998, 18.F